Té un fort poder oxidant i és sensible a diversos microorganismes per matar tots els microorganismes. Aquests desinfectants inclouen el peròxid d’hidrogen, l’àcid peracètic, el diòxid de clor i l’ozó. Tenen l’avantatge de no deixar cap toxicitat residual als articles després de la desinfecció.
El diòxid de clor té una forta capacitat d’adsorció i penetració a la paret cel·lular i l’alliberament d’oxigen atòmic oxida l’enzim que conté tiol a la cèl·lula per esterilitzar-se. Un gran nombre d'estudis experimentals estrangers han demostrat que el diòxid de clor és un desinfectant segur i no tòxic, sense efectes "a tres bandes" (cancerígens, teratogènics, mutagènics) i no produeix reacció de cloració amb matèria orgànica durant la desinfecció. Produeix clorurs orgànics "tríades" o altres substàncies tòxiques. Tanmateix, atès que el diòxid de clor té un poder oxidant molt fort, s’hauria d’evitar a altes concentracions (> 500 ppm). Quan la concentració és inferior a 500 ppm, es pot descuidar el seu efecte sobre el cos humà. Quan sigui inferior a 100 ppm, no tindrà cap influència sobre el cos humà, inclosos efectes fisiològics i bioquímics. No hi ha sensibilització a la pell. De fet, la concentració d’ús convencional de diòxid de clor és molt inferior a 500 ppm, i és generalment només d’unes diverses desenes de ppm. Per tant, el diòxid de clor també és reconegut internacionalment com un desinfectant verd segur i no tòxic.
